La desconfiança és hui una manera de respirar. Un gest aprés, quasi involuntari. Desconfiem dels governs, dels altres, dels discursos, de les promeses. Desconfiem fins i tot de les nostres pròpies decisions. I, no obstant això, continuem vivint junts, compartint l’espai públic, demanant ajuda en silenci, buscant sentit.
Aquest llibre parteix d’una preocupació moral: què passa quan deixem de creure en el comú? Victoria Camps escolta eixe murmuri de fons que recorre les nostres democràcies cansades i les nostres vides fragmentades. Ho interroga sense estridències. Ho pensa amb cura. Perquè després de la desconfiança habita sempre una pregunta: com seguir?
La societat de la desconfiança és un assaig sobre el present ferit per l’individualisme, la precarietat i el desencantament. Però també és una proposta: la de reconstruir un ethos compartit que ens permeta sostindre’ns, confiar, cooperar, conviure. Un gest filosòfic i polític per a no cedir a la indiferència, i recordar que la llibertat ―si vol ser digna del seu nom― necessita dels altres.
