Un cor verd

Diuen que la memòria és una matèria fràgil que s’ablaneix amb el pas del temps. Els noms de les persones s’humitegen i es desprenen de l’orla que pacientment hem anat component al nostre cap; les dates es mesclen, i els records, en general, comencen a anar a la seua. Tot allò que creiem immutable, amb el pas dels anys, es va convertint en una mena de pasterada, un batibull d’imatges i de conceptes que suren en un caldo anomenat «oblit».
Aquest llibre que teniu a les mans, el títol del qual us pot semblar a primera vista un parònim del cognom de l’autor, és en realitat un exercici de memòria i un recorregut pels diversos oficis que, en aquest cas, ha practicat –moltes vegades en paral·lel– al llarg de la seua vida: l’edició, les arts gràfiques, la fotografia i l’escriptura, tots ells indissociables altres records familiars, perquè tot, en el fons, està lligat. «Ara que els records comencen a inflamar-se –diu l’autor–, intentarem, si més no, salvar les flames».