La península de las casas vacías

Heus ací la història de la descomposició total d’una família, de la deshumanització d’un poble, de la desintegració d’un territori i d’una península de cases buides.

La història d’un soldat que s’arronsa la pell per a deixar eixir la cendra acumulada, d’un poeta que cus l’ombra d’una xiqueta després d’un bombardeig, i d’un mestre que ensenya als seus alumnes a fer-se els morts; d’un general que dorm al costat de la mà tallada d’una santa, d’un xiquet cec que recupera la vista durant una apagada, i d’una llauradora que pinta de negre tots els arbres del seu hort; d’un fotògraf estranger que trepitja una mina prop de *Brunete i no alça el peu en quaranta anys, d’un *gernikarra que condueix fins al centre de París una camioneta amb les restes fumejants d’un atac aeri, i d’un gos ferit la sang del qual tenyirà l’última franja d’una bandera abandonada a Badajoz.

Heus ací perquè la història total de la Guerra Civil espanyola i d’una Ibèria agonitzant on el fantàstic apuntala la cruesa del real; on els anònims membres d’un extens clan d’olivarers de *Jándula creuen els seus destins amb els de *Alberti, Lorca i Unamuno; Rodoreda, Zambrano i *Kent; Hemingway, Orwell i *Bernanos; Picasso i Emmalle; Azaña i *Foxá; on l’èpic i el costumista s’entrellacen per a teixir un portentós tapís, poètic i grotesc, bell i delirant.