La Pintora de Piedras

El germen d’aquesta novel·la són els recents descobriments arqueològics que demostren que la dona prehistòrica tenia un paper bastant diferent del qual li havia sigut atorgat per la tradicional visió masclista de l’Arqueologia.

Ata, una dona del Calcolític, lluita pels seus anhels: tindre una estirp, liderar el seu grup i, sobretot, poder tornar a pintar. Està disposada a tot per a aconseguir-los, però no serà fàcil perquè haurà de superar múltiples dificultats.

En paral·lel, viurem la troballa del jaciment amb els rastres de la seua vida: les seues pintures, la seua tomba, els objectes que li van acompanyar i les seues restes. Mentre ens mostren eixos descobriments, apareixen les relacions i intrigues d’aquests personatges contemporanis: jocs de poder, ambicions, un triangle amorós, traïcions…

En La pintora de Piedras passat i present es confonen, semblen mons alternatius connectats mitjançant l’art de les pedres.