La soledad del corredor de fondo

Un dels més lúcids i crus retrats de l’Anglaterra obrera de postguerra. Un llibre sobre la guerra de classes, l’honradesa, la fugida i el desig d’aïllament o individualisme a ultrança que, quasi sis dècades després de la seua publicació original, continua respirant amb la mateixa fondària seca i el mateix pols silenciós que el van fer inoblidable.

Colin Smith viu en un barri obrer de Nottingham amb la seua mare viuda, l’amant d’aquesta i els seus tres germans xicotets. La seua vida no és exemplar i té la sensació que el món ja ha decidit per ell. Quan roba un forn i acaba en un reformatori, descobreix una cosa inesperada: se li dona bé córrer. En la carrera solitària de la matinada troba un territori propi, una claredat que no havia conegut, i uns privilegis que no desitja per a si, fins que finalment haurà de triar entre l’èxit com a heroi esportiu i la soledat del corredor de fons. Alan Sillitoe reuneix en aquest volum mític una descarnada col·lecció de relats centrats en l’ombrívol aïllament de la classe obrera, en els xicotets delictes que es cometen per a tirar avant i en la profunda ira que domina als habitants de les ciutats industrials, abocats a la desesperació, una realitat que segueix hui tan vigent com ho fora fa més de mig segle.