Amistad

Dumes en el fèretre. Manglano i Ufarte ho vetlen. Silenci. Manglano esclafeix a plorar. Ufarte ho consola. Amb aquesta acotació comença Amistat, una obra de Juan Mayorga sobre amics que ho són des de la infància i les vides de la qual s’han anat trenant entorn de jocs compartits. La vida, entretant, els ha tractat de manera molt distinta, tant en l’econòmic com en el social. Hui, davant el lector, el que posen en joc és la pròpia amistat. I, al temps, cadascun d’ells es posa en joc a si mateix i s’evidencia la dificultat que tenen de comunicar-se entre si, de dir-se l’important. Perquè com diu la filòsofa Nuria Sánchez Madrid en l’assaig que completa aquest llibre, «l’amistat divideix a un en dues». I tu, què diries del teu amic si faltara? Què hauries de dir-li mentre siga ací? Què és per a tu l’amistat?