Piedras en el bolsillo

«Em vaig anar una nit, vesprada, mentre la gent decent sopava. Vaig baixar l’escala per última vegada. No portava moltes coses. Havia promés que tornaria molt prompte. Ho deia de veritat. No sabia que no es torna.»

Una jove decideix deixar la seua casa a Algèria i instal·lar-se a París a la recerca de la llibertat i els nous horitzons que la ciutat li brinda. Cinc anys després està atrapada entre dos mons: el dia a dia en la freda capital és molt més dur del que pensava, i encara que sent nostàlgia per la seua vida anterior, les contínues trucades telefòniques de la seua mare recordant-li que el seu principal objectiu hauria de ser trobar marit la convencen que el retorn no és una alternativa. En assabentar-se que ha de viatjar a Alger per a assistir a les noces de la seua germana xicoteta, no podrà evitar una certa sensació de fracàs.

L’autora de l’aclamada Les nostres riqueses descriu amb frescor i sensibilitat les nostres contradiccions internes, el pes dels nostres orígens i del nostre passat, a més del neguit i la soledat que suposa creure que no encaixem en cap lloc. Un retrat honest i tragicòmic que és també una denúncia de les imposicions socials que marquen la vida i el pensament de milions de dones.