Una novel·la crua i bella. Una obra sui géneris que desafia al gènere.
Una llegenda local, un misteriós túnel, un club de futbol femení i l’aigua com a símbol d’expiació…
Miquel Ortells és un editor que torna al seu poble natal, Vila-real, per a cuidar del seu pare, convalescent després d’un atac al cor, a la casa que la família posseeix en un xicotet bosc al costat del riu. Allí s’enfronta, catorze anys després, als vells problemes que li van espentar a marxar; especialment, el divorci dels seus pares enterbolit per l’assassinat de dues xiquetes de tretze i dèsset anys.
Ainara Arza és una escriptora navarresa a la qual Miquel ajuda amb la seua última novel·la. Junts comencen a investigar el que va ocórrer a aquelles xiques i, malgrat les seues contradiccions i lluites internes per evitar-ho, s’enamoren durant aquella freda tardor.
Una llegenda local sobre una gran cova que travessa tot el municipi i arriba fins al riu, en el boscaje; un misteriós túnel que forma part del traçat de la desapareguda séquia del Diable, d’origen romà; i el futbol femení, invisible pels interessos ocults dels més alts estaments d’aquest esport, s’entrecreuen en l’eix d’aquest envolupant relat.
