«Mamà s’ha mort hui. O pot ser que ahir, no ho sé.»
Publicada originalment en 1942, L’estranger és la primera novel·la d’Albert Camus i una de les seues obres més emblemàtiques. Ara amb nova traducció a l’espanyol de María Teresa Gallego Urrutia i Amaya García Gallego, aquest llibre capital per a la cultura del segle XX transcorre a Algèria i narra l’anodina vida de Meursault, un jove oficinista que viu en perpètua apatia. Quan rep la notícia de la defunció de la seua mare, l’encaixa amb la major impassibilitat. Obligat a abandonar la capital i viatjar per a assistir al funeral, Meursault desitja que la cerimònia siga breu per a tornar a la seua casa. Eixa indiferència existencial marca els seus dies, avançant sense reaccionar a la mort de la seua mare, a l’afecte de la seua estimada i ni tan sols a un crim que cometrà amb idèntica desídia, incapaç de veure l’abast moral dels seus actes.
Camus retrata magistralment la indolència de l’home del segle XX, un home que no troba el seu lloc, estranger en el seu propi món. Aquest personatge escèptic i desapassionat que ha abandonat la seua condició de subjecte autònom continua sent hui un imprescindible referent literari i existencial.
