Otoño lejos del nido

Una sergent de policia en plena crisi de maduresa i un prestigiós periodista cultural caigut en desgràcia veuen com les seues vides s’entrecreuen i conjuminen esforços per a investigar uns estranys assassinats aparentment inconnexos.

La sergent Ivet Portabella investiga la mort d’una jove que apareix penjada dins d’una misteriosa esfera de branques que penja d’un arbre. Al mateix temps l’assassinat d’un alt càrrec econòmic alemany amb un tajuaje en l’engonal reobri un vell cas que algú no vol remoure. En l’altra mà de la baralla, Édgar Brossa, periodista freelance en hores baixes que malviu en el subsol social de Barcelona, accepta investigar la desaparició d’un novel·lista que tenia el mateix tatuatge que el banquer, una tosca inscripció amb la paraula TARDOR.

Totes dues investigacions conflueixen i Ivet i Édgar decideixen unir les seues forces per a intentar esclarir un cas que es complica per moments.

Tardor lluny del niu és una instantània d’un temps replet de soledats, cruels diferències socials, nous llenguatges incomplets, xarxes (in)socials on tot és mentida en algun grau, perquè tots podem construir-nos artificiosament mentre treballem esclaus per a aquest neofeudalismo que impera, al qual ens entreguem a cegues. I per tant, aquesta novel·la és una oda a l’única resistència possible: la vida, la natural, la que requereix dels quatre elements i els cinc sentits.