Breviari d’amors nobles

«Totes i tots som una mica com les flames del cavall de foc de l’imaginari popular valencià: un foc que crema, quan és viu; que després s’amorteix, s’apaga i es dilueix en un rastre de fantasia; i que, en últim terme, s’esvaeix i desapareix del tot en l’oblit, la indolència i la desmemòria.» En un temps dominat per la immediatesa digital, molts missatges breus que circulen per les xarxes socials no són sinó hereus inesperats d’un gènere antic i exigent: l’aforisme. «Breviari d’amors nobles», de Joan Borja ―Premi d’Assaig Josep Vicent Marqués dels Premis Ciutat de València―, reivindica l’oportunitat i la vigència del gènere en un llibre sorprenent que cavalca lluminosament entre el fum, la cendra i la pols de la quotidianitat postmoderna. Hereu d’una tradició il·lustre que va des de Montaigne, Madame de Sevigné o Nietzsche fins a Joan Fuster, Borja proposa un recull d’aforismes lúcids, irònics i profundament humans que conviden a la reflexió i al somriure, a la intel·ligència crítica i a la sensibilitat, a l’exploració de la condició humana i a la celebració de la joia de viure: un breviari contemporani que vindica, enalteix i festeja els amors nobles que donen sentit a l’existència.