Noches blancas

Nits blanques és una de les primeres novel·les de Dostoievski i sens dubte una de les més emotives. És l’expressió més descarnada de la bondat humana, la història d’un home sense nom capaç de tot perquè la seua estimada aconseguisca la felicitat. Estem davant un Dostoievski que se sap cridat a escriure, un jove somiador a la cerca de la felicitat en la terra. I aquest esperit el trasllada al narrador protagonista de Nits blanques, un jove de vint-i-sis anys que porta una vida solitària a Sant Petersburg, ciutat per la qual cada dia fa llargs passejos. Fins que, en un d’ells, ell, que mai ha conegut a una dona, veu a una jove que plora recolzada en la barana d’un pont que travessa el riu Neva. Vol acostar-se a ella, preguntar-li què ocorre, no s’atreveix, però en canvi espanta a un borratxo que ha vingut a importunar-la. Els dos joves es veuran tres nits més i un matí en els molls al costat del riu, a la ciutat deserta a causa de les vacances estivals. Es contaran les seues històries, entre ells naixerà un amor fulgurant, però apareix llavors l’ombra d’un tercer