Cuentos atados a la pata de un lobo

«Angélica Liddell escriu amb els nervis, amb el fàstic, amb la febre dels quals estan fora de lloc per voluntat i per destí.» Antonio Lucas, El Mundo Mares que atempten contra els seus fills, fills que maten als seus pares, escriptors salvatges en guerra amb les institucions, suïcides o criminals confessos es donen cita en uns relats en els quals no hi ha ni redempció ni consol. En aquesta desfilada de cossos trencats, infàncies mutilades, amors dolorosos i crims sense càstig, Angélica Liddell traspassa els límits del llenguatge i la moral per a construir un retrat feroç de l’humà: la violència familiar, el desig de destrucció, el tedi i la mort conviuen en un conjunt d’escenes repletes d’imatges grotesques i bellesa.