El Aleph

El Aleph és un llibre icònic de Jorge Luis Borges, el gran autor argentí admirat per García Márquez, Vargas Llosa, Banville i tants altres escriptors contemporanis. Els contes que ho integren són un prodigi de puzles filosòfics, intrigues fantàstiques o policíaques i personatges que es graven en la memòria, com Emma Zunz.

«L’immortal» explora l’efecte que la immortalitat causaria en els homes; «Els teòlegs» és un somni melancòlic sobre la identitat personal; «L’altra mort», una fantasia sobre el temps; «El Aleph», publicat per primera vegada en 1945 i que en 1949 va donar nom al llibre, és un dels millors contes de tots els temps i aborda un dels temes recurrents en la literatura de Borges: l’infinit. També pot llegir-se com una història d’amor amb un començament memorable: «El candent matí de febrer en què Beatriz Viterbo va morir, després d’una imperiosa agonia que no es va rebaixar un sol instant ni al sentimentalisme ni a la por, vaig notar que les cartelleres de fierro de la Plaça Constitució havien renovat no sé quin avís de cigarrets rossos; el fet em va fer mal, perquè vaig comprendre que l’incessant i vast univers ja s’apartava d’ella i que eixe canvi era el primer d’una sèrie infinita».