El arte de imaginar

“Imaginar alguna cosa” és el primer pas necessari per a engendrar canvis. Res succeeix, ja siga individual o col·lectivament, si abans no ho hem fantasiat, ideat, somiat. La imaginació, per tant, és un element carregat d’esperança, perquè sempre es projecta cap al futur. No obstant això, en els últims temps sembla imposar-se una sensació generalitzada de desànim, fruit d’una crisi global de la nostra capacitat per a imaginar alternatives a les múltiples problemàtiques que ens aguaiten. Però això no succeeix de manera accidental: la nostra imaginació ha sigut raptada. En “L’art d’imaginar,” la investigadora Berta del Riu ens proposa un suggeridor viatge de doble direcció per a incitar-nos a recuperar la confiança en l’avenir. D’una banda, viatja al passat, a la recerca de projectes històrics que van tindre la valentia d’imaginar alternatives al que ja existia i fer que succeïren. Sabies que l’hotel Ritz de Barcelona va ser un restaurant popular gratuït per a tot aquell que, ras i curt, volguera menjar? D’altra banda, ens presenta projectes i perfils actuals ―que ja estan en marxa en contra de tota lògica―, la base de la qual es enraíza en el fèrtil substrat del pensament utòpic. No són només idees: ja són ací. Si no recuperem la nostra capacitat d’imaginar les coses que podrien ocórrer, assetjats pel grisenc esdevenir de la realitat i l’accelerada immediatesa, no serem capaces d’influir en el rumb de les nostres vides i de la nostra societat. L’esperança és al futur el que la memòria al passat, i és una creença ―un creure― que es pot entrenar.