Millor llibre de 2025 segons Babelia
El boig de Déu en la fi del món és el llibre d’un escriptor en plenitud, que aconsegueix convertir una proposta molt peculiar en un llibre magistral.
«Aquesta no novel·la, o novel·la sense ficció, només podria haver-la escrit Javier Cercas. Acaba traçant la més entusiasta hagiografia que d’un Papa podria haver sigut escrita per ningú.»
José María Pozuelo Yvancos, ABC Cultural
«Soc ateu. Soc anticlerical. Soc un laïcista militant, un racionalista contumaç, un impiu rigorós. Però ací em tenen, volant en direcció a Mongòlia amb l’ancià vicari de Crist en la Terra, disposat a interrogar-li sobre la resurrecció de la carn i la vida eterna. Per a això m’he embarcat en aquest avió: per a preguntar-li al papa Francesc si la meua mare veurà al meu pare més enllà de la mort, i per a portar-li a la meua mare la seua resposta. Heus ací un boig sense Déu perseguint el boig de Déu fins a la fi del món».
Aquest és l’arrancada fulgurant d’aquest llibre únic, que ningú havia tingut l’oportunitat d’escriure, entre altres raons perquè el Vaticà mai li havia obert de bat a bat les seues portes a un escriptor. Però, a més d’únic, aquest és un llibre de plenitud, on el seu autor aconsegueix convertir una proposta insòlita en un relat propi i magistral: un thriller sobre el major misteri de la història de la Humanitat. Amb aquesta novel·la sense ficció, Javier Cercas torna a la seua línia més personal, en la qual aconsegueix enllaçar les seues obsessions íntimes amb una de les preocupacions fonamentals de la societat actual: el paper en la vida humana de l’espiritual i el transcendent, el lloc en ella de la religió i l’ànsia d’immortalitat.
