La realitzadora del diable. L’amiga d’Hitler. La millor cineasta del segle XX
Per a The Nova York Daily Mirror era «tan bonica com una creu gamada», i per a Goebbels, «l’artista que millor ens entén». Al maig de 1945, després de la derrota de l’Alemanya nazi, Leni Riefenstahl crema documents, cartes i material fotogràfic al jardí de la seua casa davant la imminent arribada dels americans. Angoixada per la seua relació amb Hitler i el seu cercle més íntim, Leni rememora el seu passat artístic i personal, un passat que la va convertir en la dona més cèlebre del Tercer Reich, en la directora més famosa del món i en l’única persona capaç de tutejar al Führer després de dirigir El triomf de la voluntat, la pel·lícula sobre el VI Congrés del Partit Nacionalsocialista. De talent inequívoc, el seu ascens semblava imparable, però la Nit dels Cristalls Trencats i la Segona Guerra Mundial van qüestionar la seua carrera com a cineasta. El seu nom va quedar així associat al poder visual del nazisme i a l’ambigua frontera entre art i propaganda.
Cortejada per Mussolini i Stalin; admirada per Steven Spielberg, Ford Coppola i Quentin Tarantino; odiada per Marlene Dietrich, i elogiada per Charles Chaplin, Walt Disney, Andy Warhol o Mick Jagger, Leni Riefenstahl és un dels personatges més controvertits del segle XX. Va ser una col·laboracionista del nazisme o una víctima més del dictador?
