La segunda

Quantes vegades has sigut l’altra? Mamen Monsoriu s’aferma com la nova veu de la narrativa femenina millenial.

Ser l’altra té el seu encant. L’altra és el vèrtex flexible del triangle amorós. La que no ha de bregar amb discussions, ni compromisos, ni responsabilitats afectives.

Ser l’altra té el seu encant. Fins que, en un menjar familiar, algú et pregunta si tens parella. I tu, que portes anys fent vida de parella, has de respondre que no. Fins que vas a unes noces en la qual tothom té a algú amb qui ballar pegat menys tu. Fins que pagues sola el lloguer d’un pis on quasi mai estàs sola. Fins que arriben les dates reservades per a l’amor i ningú et diu «et vull». Llavors, tot es torça.

Han passat vint anys, en els quals Celia i Fer han forjat una relació d’amants. Ella se sent còmoda i segura amb eixe paper, sabent que ser la segona és renunciar a ser la primera. Quina és eixa força que li fa perseguir el seu deixant? I què és el que ho porta a ell a continuar triant-la malgrat que altres dones vagen conquistant la seua vida? Celia ha aconseguit el seu límit i està disposada a comptar la veritat. És possible fer-se escoltar en una guerra de silencis?

Després de Justícia poètica, Mamen Monsoriu recorre a la paraula perfecta, a la música del llenguatge, per a fer una nova autòpsia de les relacions amoroses descompensades, on els que es perceben com a perdedors tarden a ser conscients que no es pot perdre el que mai s’ha tingut.