Mil cosas

Un retrat generacional. Una reflexió sobre com seguim avant quan tot ens sobrepassa.

Un dia en la vida de Travis i Anne no comença i acaba per a donar pas a una nova jornada. No. La seua existència hiperactiva s’alça més prompte sobre un dia perpetu, extenuant, que impedeix desconnectar un segon de la realitat. La velocitat endiablada de la gran ciutat, l’anar i vindre d’un lloc a un altre, les infinites tasques que la parella encadena sense descans, els sobresalts, la pressa, l’estrés, la criança d’un fill xicotet, la dispersió, la qual cosa queda sempre per fer, conformen un estil de vida trepidant que el lector pot arribar a reconéixer com a propi.

En vespres de començar les seues vacances, sota una calor insuportable, tots dos tenen mil coses al cap que resoldre, i totes elles semblen urgents. La vida contemporània ja es caracteritza, no obstant això, per no saber precisar on resideix de veritat la importància, així que cada xicoteta decisió, tasca, contratemps, s’afronta com un assumpte de vida o mort.